元日、春晓、悯农等19首古诗(带拼音)

yuánrì元日sòngwángānshí（宋）王安石bàozhúshēngzhōngyīsuìchú爆竹声中一岁除chūnfēngsòngnuǎnrùtúsū春风送暖入屠苏qiānménwànhùtóngtóngrì千门万户曈曈日zǒngbǎxīntáohuànjiùfú总把新桃换旧符 mǐnnóng悯农tánglǐshēn（唐）李绅chúhérìdāngwǔ锄禾日当午hàndīhéxiàtǔ汗滴禾下土shuízhīpánzhōngcān谁知盘中餐lìlìjiēxīnkǔ粒粒皆辛苦 dēngguànquèlóu登鹳雀楼tángwángzhīhuàn（唐）王之涣báirìyīshānjìn白日依山尽huánghérùhǎiliú黄河入海流yùqióngqiānlǐmù欲穷千里目gèngshàngyìcénglóu更上一层楼 chūnxiǎo春晓tángmènghàorán（唐）孟浩然chūnmiánbùjuéxiǎo春眠不觉晓chùchùwéntíniǎo处处闻啼鸟yèláifēngyǔshēng夜来风雨声huāluòzhīduōshǎo花落知多少 xiāngsī相思tángwángwéi（唐）王维hóngdòushēngnánguó红豆生南国chūnláifājǐzhī春来发几枝yuànjūnduōcǎixié愿君多采撷cǐwùzuìxiāngsī此物最相思 dùshuāngjiāng渡双江tángsòngwènzhī（唐）宋问之lǐngwàiyīnshūduàn岭外音书断jīngdōngfùlìchūn经冬复历春jìnxiāngqínggèngqiè近乡情更怯bùgǎnwènláirén不敢问来人 jiǔyuèjiǔrìyìshāndōngxiōngdì九月九日忆山东兄弟tángwángwéi（唐）王维dúzàiyìxiāngwéiyìkè独在异乡为异客měiféngjiājiébèisīqīn每逢佳节倍思亲yáozhīxiōngdìdēnggāochù遥知兄弟登高处biànchāzhūyúshǎoyìrén遍插茱萸少一人 xiǎochí小池sòngyángwànlǐ（宋）杨万里quányǎnwúshēngxīxìliú泉眼无声惜细流shùyīnzhàoshuǐàiqíngróu树阴照水爱晴柔xiǎohécáilùjiānjiānjiǎo小荷才露尖尖角zǎoyǒuqīngtínglìshàngtóu早有蜻蜓立上头 yóuzǐyín游子吟tángmèngjiāo（唐）孟郊címǔshǒuzhōngxiàn慈母手中线yóuzǐshēnshàngyī游子身上衣línxíngmìmìféng临行密密缝yìkǒngchíchíguī意恐迟迟归shuíyáncùncǎoxīn谁言寸草心bàodésānchūnhuī报得三春晖 shānxíng山行tángdùmù（唐）杜牧yuǎnshànghánshānshíjìngxiá远上寒山石径斜báiyúnshēnchùyǒurénjiā白云深处有人家tíngchēzuòàifēnglínwǎn停车坐爱枫林晚shuāngyèhóngyúèryuèhuā霜叶红于二月花 fēngqiáoyèbó枫桥夜泊tángzhāngjì（唐）张继yuèluòwūtíshuāngmǎntiān月落乌啼霜满天jiāngfēngyúhuǒduìchóumián江枫渔火对愁眠gūsūchéngwàihánshānsì姑苏城外寒山寺yèbànzhōngshēngdàokèchuán夜半钟声到客船 yǒngliǔ咏柳tánghèzhīzhāng（唐）贺知章bìyùzhuāngchéngyīshùgāo碧玉妆成一树高wàntiáochuíxiàlǜsītāo万条垂下绿丝绦búzhīxìyèshuícáichū不知细叶谁裁出èryuèchūnfēngsìjiǎndāo二月春风似剪刀 zǎofābáidìchéng早发白帝城tánglǐbái（唐）李白zhāocíbáidìcǎiyúnjiān朝辞白帝彩云间qiānlǐjiānglíngyírìhuán千里江陵一日还liǎngànyuánshēngtíbúzhù两岸猿声啼不住qīngzhōuyǐguòwànchóngshān轻舟已过万重山 huíxiāngǒushū回乡偶书tánghèzhīzhāng（唐）贺知章shàoxiǎolíjiālǎodàhuí少小离家老大回xiāngyīnwúgǎibìnmáocuī乡音无改鬓毛衰értóngxiāngjiànbúxiāngshí儿童相见不相识xiàowènkècónghéchùlái笑问客从何处来 biédǒngdà别董大tánggāoshì（唐）高适qiānlǐhuángyúnbáirìxūn千里黄云白日曛běifēngchuīyànxuěfēnfēn北风吹雁雪纷纷mòchóuqiánlùwúzhījǐ莫愁前路无知己tiānxiàshéirénbùshíjūn天下谁人不识君 sòngyuánèrshǐānxī送元二使安西tángwángwéi（唐）王维wèichéngcháoyǔyìqīngchén渭城朝雨浥轻尘kèshèqīngqīngliǔsèxīn客舍青青柳色新quànjūngèngjìnyībēijiǔ劝君更尽一杯酒xīchūyángguānwúgùrén西出阳关无故人 liángzhōucí凉州词tángwángzhīhuàn(唐)王之涣huánghéyuǎnshàngbáiyúnjiān黄河远上白云间yípiàngūchéngwànrènshān一片孤城万仞山qiāngdíhéxūyuànyángliǔ羌笛何须怨杨柳chūnfēngbùdùyùménguān春风不度玉门关 liángzhōucí凉州词tángwánghàn（唐）王翰pútáoměijiǔyèguāngbēi葡萄美酒夜光杯yùyǐnpípámǎshàngcuī欲饮琵琶马上催zuìwòshāchǎngjūnmòxiào醉卧沙场君莫笑gǔláizhēngzhànjǐrénhuí古来征战几人回 sòngmènghàoránzhīguǎnglíng送孟浩然之广陵tánglǐbái（唐）李白gùrénxīcíhuánghèlóu故人西辞黄鹤楼yānhuāsānyuèxiàyángzhōu烟花三月下扬州gūfānyuǎnyǐngbìkōngjìn孤帆远影碧空尽wéijiànchángjiāngtiānjìliú惟见长江天际流